DESERT; ERG CHEBBI

L’autenticitat en estat pur. Alguna vegada t’has imaginat en un lloc on no arriba el soroll, on no se senten els sons als que tan habituats estem? Només silenci… Alguna vegada t’has imaginat un lloc on el paisatge és tan immens que no arribes a veure’n el final? Alguna vegada has vist tantes estrelles i tan a prop que tens la sensació d’estar flotant en l’espai? No hi ha paraules per descriure la seva immensitat ni les sensacions que provoca. Perquè no hi ha lloc que et faci sentir tant i et faci perdre l’alè així.

ESSAOURIA

Essaouira és una ciutat situada a la costa atlàntica del Marroc. És una ciutat de pescadors, amb una gran tradició i un llarg passat. Ciutat de pescadors i artistes, desperta en tu emocions amagades. La brisa de l’oceà, la remor del port, el xiscle de les gavines, carrerons inspiradors que ofereixen art per a tots els sentits, pintures, artesania, l’olor de cuir de les bosses i moneders, d’encens i d’espècies…

La ciutat s’alça emmurallada des de l’oceà, els seus canons apuntant cap on es confonen el blau del cel i l’aigua del mar. Ciutat de somniadors, ciutat de pescadors… La seva aura convida a relaxar-nos, la seva olor, a gaudir. Gaudir dels tresors del mar que es couen a les graelles dels nombrosos restaurants del port. Directes del mar al plat dels caminants que, atrets per la seva olor, s’asseuen a gaudir d’aquests plaers.

Essaouira és una ciutat coneguda també pel surf, el kitesurf i el windsurf. Banyada per l’Atlàntic, el vent bufa fort i fa de les seves platges un plaer per practicar aquests esports.
La història de la ciutat es remunta als fenicis, que la van fundar al segle VII abans de Crist. Posteriorment, va ser conquerida pels romans i, durant l’Edat Mitjana, van ser els portuguesos qui la van batejar com a Mogador. Després, l’any 1765, el sultà de la dinastia alauita Sidi Mohamed Ben Abdel-lah va construir la ciutat tal i com la coneixem avui dia. La seva medina va ser declarada l’any 2011 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i passejar pels seus carrerons implica un viatge a través dels sentits, un xoc de sensacions, un viatge en el temps i amb el temps… T’hi atreveixes?

MARRÀQUEIX

Ciutat de contrastos, exòtica Marràqueix. Situada al centre del Marroc i antiga capital del país, Marràqueix ha estat ocupada per nombrosos pobles que han deixat la seva empremta donant pas a una ciutat plena de sorpreses, l’anomenada Perla del Sud. Els almoràvits hi van dur l’aigua mitjançant un sistema de pous, els almohades hi van construir la fascinant Koutubia, els marínides la van conquerir al segle XIII, els sadites hi van deixar les cèlebres Tombes i, finalment, la dinastia alauita hi va crear els jardins de la Menara. Polida per la història, Marràqueix ofereix la grandesa de l’experiència i l’hospitalitat més sincera de la seva gent.

La Perla del Sur et convida a passejar, a perdre’t pels seus carrerons i a caminar per la medina, gaudint de la infinitud d’ofertes que captiven els transeünts i conviden a observar: regals, detalls, tot tipus d’objectes, tota mena de comerciants, tota classe de productes, ferrers, fusters, venedors d’espècies… Perdre’s pel soc és una experiència única! D’altra banda, Marràqueix també mostra la seva part més occidental, la nova Marràqueix, amb restaurants, bars, centres comercials i una població actual i cosmopolita.

El capvespre a la ciutat ofereix una exhibició d’esplendor. El sol, gran protagonista de l’espectacle, dirigeix la funció mentre els colors del cel es fusionen amb els edificis de tons vermellosos i donen pas a una nova aventura: la de passejar per la plaça Djemaa el fna al vespre. La plaça s’ofereix imponent al centre de la medina, la gran atracció de la ciutat i una de les places més concorregudes del món. Com despertar-se al País de les Meravelles, la plaça et sorprendrà amb mil i una històries de les nits a Marràqueix. Històries de vidents misterioses que prediuen el futur, el so sostingut dels tambors sota la llum de la lluna, la presència d’animals duts des de diversos racons d’Àfrica, encantadors de serps, jocs, danses, parades de menjar… Djemaa el fna et brinda experiències que només es poden viure allà. Inexplicable, només tu pots descobrir-la.

CASABLANCA

Els contrastos caracteritzen el Marroc. Casablanca, el seu cor econòmic, és una ciutat cosmopolita i un reflex d’aquests contrastos. Gran urbs similar a les ciutats més occidentals, Casablanca mostra l’evolució econòmica del país. Pur dinamisme, potser no tan exòtica com la resta de ciutats marroquines però un cofre de sorpreses. Una ciutat on l’art està molt present i comparteix la seva ubicació amb la indústria marroquina. Casablanca és la mirada al futur del país i la mostra de la seva riquesa. El dinamisme d’aquesta gran urbs s’integra amb el gran símbol de la ciutat, la mesquita de Hassan II. La mesquita s’imposa cara l’oceà i es fon amb els colors del mar. Imponent, una de les mesquites més grans del món i obra mestra digna d’admiració, aquest edifici religiós només et podrà sorprendre. La bellesa dels seus mosaics, el treball de fusta, els seus dibuixos i els seus colors impactaran el viatger. S’obren les portes als no musulmans i s’organitzen visites guiades diàries excepte divendres i dies d’oració.

FES

En un lloc privilegiat del Marroc, entre la costa i el desert, s’imposa una de les ciutats més fascinants del país. Un lloc que no pot deixar indiferent a ningú, la ciutat imperial per excel·lència, la gran Fes, convida a visitants i veïns a perdre’s pels carrerons que conformen la seva medina. Bullici constant, laberint de sorpreses, regals, olors, colors, sensacions i emocions, Fes t’impactarà.

La seva medina, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, t’absorbeix entre palaus, madrasses, botigues, restaurants i socs. Ciutat que atrapa els teus sentits, no sabràs on aturar la mirada: et confondran les seves mil i una olors, els seus infinits colors i la seva extraordinària gent.

És per això que la ciutat es considera un museu a l’aire lliure, un museu viu, canviant. La ciutat verda, perquè verd és el color de l’islam i Fes és la capital espiritual del Marroc: AUTENTICITAT.

OUARZAZATE

Ouarzazate significa «sense soroll» en llengua berber. Situada al sud del Marroc, aquesta ciutat es troba a les portes del desert del Sàhara i antigament era lloc de pas de les caravanes de comerciants africans que es dirigien cap al nord del país i cap a Europa.

Molt més tranquil·la que altres ciutats del país, Ouarzazate fa honor al seu nom. Amb paisatges de pel·lícula, la ciutat s’erigeix entre les valls del Draa, del Dades i del Ziz. El seu encant i la barreja entre el verd dels palmerars i l’ocre de les seves kasbah que es difuminen i es fonen amb el paisatge, han fet d’Ouarzazate l’escenari de nombroses pel·lícules i l’enclavament d’uns estudis cinematogràfics.

El miratge a les portes del desert, l’oasis dels mil palmerars… Deixa’t enamorar.

CHEFCHAOUEN, LA CIUTAT BLAVA

Chefchaouen, o Xauen en la forma abreviada, és una petita ciutat d’interior situada al nord-oest del país, prop de Tetuan. Va ser fundada al segle XV aprofitant una antiga població berber, i la seva medina està formada per un grapat de carrerons i de casetes pintades de blau que s’amunteguen a la vessant de la vall. Chefchaouen és la ciutat més bonica de la Serralada del Rif i manté encara la seva forma de vida centenària, les seves tradicions i el seu aire de poble tranquil. Aquí viuen molts ciutadans ghomara, una ètnia amb una indumentària que els fa inconfusibles, especialment a les dones: faldilles a ratlles i barrets de palla amb pompons de llana.

La ciutat es troba en un enclavament perfecte per a la pràctica del senderisme, entre muntanyes i paisatges de somni.

Un passeig per Chefchaouen des de la seva plaça principal, Outa el Hamman, passant per la Mesquita Tarik-Ben-Ziad i l’antiga alcassaba, és un veritable viatge en el temps. Es respira tranquil·litat a la Ciutat Blava, on els passeigs pel centre històric semblen traslladar-te a un conte de fades. Una visita que et sorprendrà i t’atraparà: Chefchaouen és una ciutat inolvidable.

JADIDA, LA NOVA

Jadida, o El-Yadida, que vol dir «La Nova» en llengua amazig, és una ciutat atlàntica situada a 100 quilòmetres al sud de Casablanca on viuen unes 145.000 persones. Va ser fundada l’any 1513 per Portugal, i per això els seus principals monuments històrics no son àrabs sinó portuguesos. Al segle XVIII el sultà Mohammed III la va reconquistar i li va canviar el nom, la va ampliar i va fer construir-hi una gran mesquita,el minaret de la qual va servir durant segles com a far.

A més de la ciutadella portuguesa (declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO),de la medina àrab, de la seva platja i del seu port pesquer, Jadida conserva encara un tresor més: la Cisterna Portuguesa, un magatzem medieval que va servir de plató al rodatge del mític Otello d’Orson Welles.

MEKNÈS, LA CIUTAT DELS CENT MINARETS

Als peus de l’Atlas Mitjà trobem Meknès, una de les quatre ciutats imperials del Marroc (les altres tres són Fes, Marràqueix i Rabat), que va convertir-se en capital del sultanat alauí l’any 1675. Els seus orígens es remunten al segle II a.C., quan tota la regió va passar a formar part de l’Imperi romà. Segles després, una tribu berber coneguda com a «Meknassa»va instal·lar-se en una antiga fortalesa militar, i la ciutat va començar a créixer.

De la seva època daurada com a capital de l’imperi destaquen els imponents 40 quilòmetres de muralla,el seu elevat nombre de mesquites (d’aquí el sobrenom «dels cent minarets»), el mausoleu del sultà Mulay Ismail i les portes de Bab El Mansur (la més gran de tota Àfrica del Nord!), de Bab Berdain i de Bab El-Jemis.

RABAT, LA CAPITAL

Situada a la costa atlàntica, la capital del Marroc és la segona ciutat més poblada del país, després de Casablanca, i compta amb 1.630.000 habitants. Va ser fundada al segle XII pels almohades com akasbah (fortalesa militar), malgrat que anteriorment havia estat, en aquest ordre, un nucli fenici, part de l’Imperi romà i un assentament berber.

La capital del Marroc, lloc de residència del Rei, és també la ciutat dels negocis, dels festivals internacionals i de moltes escoles universitàries. Del seu passat almohade conserva alguns edificis emblemàtics, com la Torre Hasano la pròpia kasbah, ambdues del segle XII, i del seu present brollen els moviments socials i econòmics que marcaran el futur del país.

TÀNGER, LA CIUTAT DELS ARTISTES

Encaradaa l’estret de Gibraltar, Tànger és una ciutat oberta l’Atlàntic i al Mediterrani on viu gairebé un milió d’habitants. Amb un passat multicultural com a capital de l’Imperi alauita i com a enclavament històric de comunitats musulmanes, jueves i cristianes, Tànger va ser la ciutat que va enamorar el pintor Delacroix i altres artistes posteriors, des

de Matisse fins a Jack Kerouac passant pels Rolling Stones.

La seva antiga medina és la culpable de l’atracció que exerceixen els viatgers: endinsar-s’hi per alguna de les portes imperials, arribar-se fins l’anomenat Petit Soc o fins la Gran Mesquita i barrejar-se amb els tangerins que prenen el te al carrer i juguen al backgammon suposa una experiència difícil d’oblidar.

TAROUDANT, LA PETITA MARRÀQUEIX

Aquesta ciutat d’interior situada a la vall del riu Sous manté encara el caràcter d’oasis fortificat i de poble sorgit del no-res: i és que la vella Taroudant, al sud del país i amb uns 65.000 habitants, va començar essent una petita ciutat-mercat on feien parada les caravanes que marxaven des del mar fins al Sàhara. Al segle XVI, la ciutat va convertir-se en la capital del sultanat sadita, i d’aquesta època és la seva Gran Mesquitai l’imponent muralla. Precisament a la muralla deu el sobrenom de «la Petita Marràqueix», ja que és molt semblant a la de la Ciutat Vermella, però en petit.

Taroudant té no un, sinó dos animats socs amb parades d’artesania, de fruita, d’espècies, d’or, de ganivets, de roba i de babutxes, i un bon nombre de gallines, ovelles i gats. Tots ells apareixen cada matí i s’esfumen, com per art de màgia, en acabar el dia.

TETUAN, LA BLANCA COLOMA

La ciutat de Tetuan, situada a 40 quilòmetres de Ceuta, es troba prop de la costa i lleugerament elevada respecte el nivell del mar, i l’habiten unes 350.000 persones. Tetuan reflexa el seu passat andalusí, quan els musulmans expulsats d’Espanya durant el segle XVI van construir-hi les casetes blanques que li donen el sobrenom de«Blanca Coloma».

A la seva antiga medina, que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, té lloc, dia rere dia, la mateixa funció: des de fa segles, artesans i mercaders ofereixen els seus productes mentre els homes vells prenen te al carrer i els aiguaders venen aigua.

Un truc per no perdre’s:mirar el terra. Si hi ha tres rajoles, és un carrer principal, si n’hi ha dues, es tracta d’un carrer amb sortida, i si no n’hi ha cap… cal seguir caminant.

MERZOUGA, LA PORTA DEL DESERT

Merzouga és un poble del sud situat a uns 20 quilòmetres de la frontera amb Algèria i també és la porta d’entrada al Gran Desert: per aquest motiu, i per la bellesa del seu entorn, és un lloc molt visitat pels viatgers que volen veure i sentir el Sàhara.

Malgrat que sembli increïble, a Merzouga hi abunda l’aigua: a pocs minuts caminant des del poble s’arriba al famós llac de Ayet Srji, una reserva d’aigua dolça on es poden veure flamencs i altres aus, i que contrasta amb l’aridesa del paisatge que el rodeja. I és que a ben poca distància comencen les perilloses dunes d’Erg Chebbi, les més grans del Marroc, on les caravanes de dromedaris dibuixen postals d’altres temps i la posta de sol sembla producte dels efectes especials d’una pel·lícula.

Pels voltants de Merzouga, per cert, viuen molts animals, com ara llangardaixos, eriçons i guineus del desert.

RISANI, A LA RUTA CAP A TOMBUCTÚ

La petita ciutat de Risani, capital de la regió del Tafilalet, és un palmerar als peus del Sàhara i el lloc de naixement de la dinastia alauita, al segle XVII, a la que pertany l’actual rei del Marroc.

Durant segles, aquesta ciutat de 21.000 habitants va ser la darrera parada en sòl marroquí de les caravanes de dromedaris que es dirigien cap a Tombuctúi, com la propera Mezourga, és actualment un punt de trobada entre els viatgers que volen conèixer el desert.

De Risani es conserven les restes de l’antiga ciutat berber de Sijilmassa, que va fer-se rica gràcies al comerç amb el regne de Mali.

DADES, LA RUTA DELS MIL KASBAH

La vall del Dades es troba situada a l’Alt Atles i s’estén entre les ciutats de Ouarzazate i de Tinghir. L’habiten berbers, i és famosa per la bellesa del seu paisatge -que és verd i frondós a la ribera del riu però es torna àrid en allunyar-se’n-, i per la seva espectacular gola. Tot esquitxant la vall, hi ha petites comunitats rurals i restes de les antigues fortificacions que els berbers van aixecar per defensar-se, i que donen a la vall el sobrenom «dels mil kasbah».

La ruta en cotxe permet descobrir la gran varietat de paisatges (cims nevats i valls de pura roca, boscos, palmerars i barrancs), i també l’estil de vida tradicional d’aquesta gent de muntanya, que ens rep amb una hospitalitat que no és d’aquest temps.

ATLES MITJÀ, LA SUÏSSA MARROQUINA

L’Atles Mitjà és una serralada d’uns 350 quilòmetres que s’estén entre el Rif i l’Alt Atles, més o menys en paral·lel a la costa, i la bellesa de la qual recorda els paisatges alpins. Aquí, els viatgers troben boscos, llacs, casetes a dues aigües i una estació d’esquí, just el contrari del Marroc de les dunes i els dromedaris que solem conèixer.

A l’Atles Mitjà es troba el llac més famós del Marroc, l’Aoua Dait, rodejat de boscos, i el gran Parc Nacional d’Ifrane, un paradís per als excursionistes i els amants de la natura de muntanya. Alparchi viuen centenars d’espècies, entre elles, moltes aus i papallones, i també la mona de Gibraltar, un primat en perill d’extinció.

ALT ATLAS, EL CAUCAS AFRICÀ

La subserralada de l’Alt Atles és el conjunt muntanyós més alt del Marroc i de tot el nord d’Àfrica, i compta amb cims permanentment nevats. El seu paisatge recorda les típiques imatges dels Alps o del Caucas, i el seu cim més alt, el Toubkal (4.167 msnm), pot veure’s en dies clars des de Marràqueix, que està a tan sols 60 quilòmetres. L’ascensió al mont Toubkal és assequible per a qualsevol persona en bona forma, això sí, acompanyada d’un guia experimentat.

Aquest pic dóna nom a l’immens Parc Nacional del Toubkal, un lloc perfecte per a fer turisme de muntanya. Aquí hi viuen animals tan estranys como l’arruí (un carner originari d’aquesta zona) o la colobra de Schokar, i també llúdries, aus, xacals, felins salvatges…

 

ZAGORA, LA VIDA AL DESERT

La ciutat de Zagora es troba al sud-est del Marroc,prop de la frontera amb Algèria, i tradicionalment ha estat lloc de pas de les caravanes que es dirigien cap al cor d’Àfrica: així ho recorden els nombrosos cartells repartits per la ciutat que indiquen que estem a52 jornades de Tombuctú (a camell, és clar). L’actual ciutat va fundar-se en època colonial francesa com a centre administratiu, però la zona està poblada des de fa segles, i era pròspera gràcies a les caravanes de sal, esclaus i or que hi passaven.

A Zagora, l’aridesa del paisatge i del clima contrasten amb l’alegria de la seva gent, amb la bellesa de la seva arquitectura tradicional i amb la seva deliciosa cuina. De la ciutat son increïbles el soci el barri jueu, i també els ksar -petits pobles fortificats-, dels voltants. Des d’aquí, les sortides amb 4 x 4 o amb dromedaris permeten d’intuir la duresa de la vida al desert.