Entrar i sortir del Marroc

Per entrar al Marroc necessites tenir el passaport vigent per un mínim de tres mesos, que és el temps màxim permès als turistes. Si, un cop allà, desitges prolongar la teva estada, hauràs de comunicar-ho a la policia.

Quan arribis a la frontera, hauràs de realitzar un parell de tràmits: al control marroquí (si entres des de Ceuta o Melilla, passaràs primer el control espanyol); hauràs de demanar i omplir l’imprès de control de passaport. Alguns marroquins t’oferiran l’imprès i t’ajudaran a omplir-lo per un parell d’euros, si vols. Un cop omplert, hauràs d’entregar-lo juntament amb el passaport a les taquilles de la policia. La policia registrarà les dades, segellarà el passaport i te’l tornarà. Un cop segellat, passaràs la duana d’equipatges i l’ensenyaràs a la sortida a la policia de control.

Quan surtis del Marroc, hauràs d’omplir el full de control de passaport i entregar-lo juntament amb el passaport al control de la policia per segellar la teva sortida.

 

Precaucions sanitàries

Vacunes i mesures de prevenció

No és obligatori posar-se cap vacuna ni prendre cap medicament per entrar al Marroc. Ara bé, si arribes al Marroc procedent de certes regions d’Àfrica, hauràs de mostrar el certificat de vacunació internacional conforme estàs degudament vacunat.

Alguns experts aconsellen la vacuna contra la tuberculosis si el viatger té previst viure o estar en contacte estret amb la població local durant cert temps. D’altra banda, les mesures higièniques que hauràs de prendre tenen relació bàsicament amb l’aigua: t’aconsellem que prenguis begudes embotellades i que, per precaució, no abusis de la fruita i l’amanida si no saps si s’han rentat bé:el més segur és que no passi res, però podrien provocar-te alguna molèstia estomacal.

 

Farmaciola

A la immensa majoria de casos, el màxim que arriben a patir els turistes al Marroc és un desordre estomacal provocat per les diferències en el menjar o les molèsties del propi viatge. Per això, nosaltres aconsellem incloure a la farmaciola un antidiarreic. A banda d’això, només has de pensar en una farmaciola similar a la que t’enduries a qualsevol sortida rural.

A continuació, el que recomanem que t’emportis:

• Un sabó de mans antibacterià
• Un antidiarreic
• Paracetamol o aspirines
• Un antiinflamatori (ibuprofè)
• Un antihistamínic
• Pomada antibacteriana per a petitesferides
• Venes, tirites i esparadrap
• Tisoretes i pinces
• Termòmetre
• Repel·lent contra insectes que contingui DEET
• Protector solar

 

I si em poso malalt/a?

En cas de malaltia o accident, les principals ciutats marroquines compten amb clíniques privades on t’atendran sense cap problema. Si penses estar al Marroc molts dies, potser t’interessa contractar una assegurança de viatge.

 

Seguretat

El Marroc és un país segur per als viatgers. La gran majoria de marroquins són cordials i respectuosos tot i que, com passa a tot arreu, també hi ha lladres i estafadors.

El sentit comú és sempre el millor guardaespatlles: no anar a llocs conflictius, no donar confiances a desconeguts, no dur a sobre objectes cars o no acceptar droga o propostes estranyes són precaucions que valen al Marroc i a qualsevol lloc del món.

 

La dona al Marroc

Els marroquins estan acostumats al turisme i solen respectar les dones, tant si van soles com en grup. Tot i així, són sensibles al que consideren una ofensa a la seva cultura, com és que una dona -de qualsevol nacionalitat-,begui alcohol o fumi en públic. D’altra banda, vestir i comportar-se adequadament i sense cridar l’atenció evita contratemps, i això és vàlid també per als homes.

Les floretes són habituals, i el millor és no fer-ne cas. Si aquestes floretes traspassen certs límits, cal prendre les mateixes mesures que es prendrien a qualsevol altre país.

Excepcionalment, alguns marroquins veuen en les dones occidentals la possibilitat d’emigrar cap a països més desenvolupats. Per aquest motiu, les dones no confiarem en proposicions amoroses estranyes o precipitades, igual que no ho faríem al nostre país.

Les dones no poden entrar a les mesquites.

 

Els diners

La moneda marroquina és el dirham (MAD), que es divideix en 100 cèntims. Hi ha bitllets de fins a 200 dirham, i monedes d’1, 2, 5 y 10 dirham, amés de monedes de cèntims.

Pots canviar diners al teu país o fer-ho un cop estiguis al Marroc. El dirham és una moneda bastant estable i ronda la dècima part d’1 €, és a dir: 1 € són uns 10 dirham. L’euro i el dòlar estatunidenc són les monedes més fàcils de canviar al Marroc, i són acceptades a molts hotels i llocs turístics.

 

Caixers

Els caixers són la forma més fàcil d’obtenir diners al Marroc, malgrat que de vegades es queden sense cash els caps de setmana. La quantitat de diners que podràs treure del caixer depèn de les condicions de la teva targeta.

 

Targetes

Els llocs turístics, inclosos els pobles petits, accepten les principals targetes: Visa, MasterCard, Electron, Maestro i InterBank. Això sí: sol haver-hi un recàrrec del 5% a les botigues.

Pel que pugui passar, et recomanem que portis dues targetes, una d’elles, si pot ser, amb crèdit. El millorés dur una targeta de crèdit i una de dèbit, a més d’efectiu: així sempre estaràs cobert.

 

Efectiu

Els diners en efectiu són necessaris. Els necessitaràs per a les despeses del dia a dia i per pagar l’estada si vas a zones remotes on no trobaràs caixers i no t’acceptaran targetes. T’aconsellem que duguis una part d’aquest efectiu en moneda petita (per a propines, parades de carrer, etc.), i una reserva d’euros o dòlars.

 

Els idiomes

Els idiomes oficials del Marroc són l’àrab i l’amazigh (berber). Tot i així, el francès segueix molt present en un país que va ser colònia francesa fins l’any 1956: en el comerç, els estudis superiors i en molts documents administratius s’utilitza el francès, mentre que l’espanyol es parla a les regions que van formar el Protectorat espanyol i a les zones properes a l’Estret.

Molts marroquins que viuen del turisme parlen bé l’espanyol, i els joves parlen també anglès.

 

Propines

Els marroquins esperen propines per la major part de serveis que ofereixen als turistes. De fet, els treballadors no qualificats depenen de les propines per completar el seu sou -generalment, molt baix-, així que, sense sentir-nos pressionats, donar alguns dirham per un servei ben fet és el correcte.